1 de juny 2009

'Books For Cooks Chocolate Cake'

La meva història d'amor amb la llibreria Books for Cooks de Londres data de fa cosa més d'un any, quan vaig anar a Londres per primera vegada (ja ho tinc això jo, he estat a tot arreu menys als llocs on ha anat tothom). Val a dir que aquest viatge em feia moltíssimes ganes, que me'l vaig preparar a consciència i que, malgrat la pluja, i la neu!, Londres ens va fascinar. De fet, vam anar a veure el Londres imprescindible, però també el "nostre" Londres, amb recomanacions d'amics que hi havien viscut i, sobretot, amb una ruta exhaustiva de llibreries (per mi) i tendes de discos (pel Sergi). I en un d'aquests matins gelats de setmana santa, vam anar fins a Notting Hill, a l'arxifamós mercadillo de Portobello Road. `

Allà, mentre el Sergi es perdia per Minus Zero, jo vaig entrar a Books For Cooks. De fet, només entrar-hi ja em va semblar una llibreria super acollidora. Hi anava amb la intenció de comprar-me algun llibre de cuina britànica (havia llegit en alguna guia que es tractava d'una llibreria especialitzada en cuina i no n'havia visitat mai cap) i vaig deixar-me recomanar per la dependenta per acabar comprant Britain the Cookbook, de Phil Vickery i a més, de propina, vaig arreplegar una mena de guia sobre tot el que cal saber a Londres en matèria de menjar (restaurants, mercats, tendes especialitzades, forns, etc), que es diu Eat London. All about food, de Peter Prescott & Terence Conran, un llibre que em va acompanyar els dies següents i que recomano a tots els viciats de la cosa gastronòmica que s'hagin de passejar per la capital britànica...

Però per si amb això no en tingués prou, em vaig fixar que la gent feia cua per seure a les tauletes del fons de la llibreria (que és relativament petita) per menjar el menú del dia: un plat a escollir entre dues opcions i un tros dels espectaculars pastissos que s'exhibien a la barra-mostrador). El racó de la "cuina" era acollidor, càlid i lluminós i el menjar feia una olor increïble. Així que tan bon punt vaig haver pagat vaig convèncer al Sergi (que entrava a buscar-me convençut que m'havien raptat) que ens quedéssim a dinar. De fet, no ens en vam penedir gens. Vam menjar una sopa de llenties boníssima i uns pastissos deliciosos (el meu, de peres i xocolata i el de Sergi, de xocolata i cervesa Guinness --que, evidentment, no tenia gust a cervesa--) i tot per un preu més que raonable (sobretot si tenim en compte que la lliura encara estava pels núvols i el viatge ens estava arruïnant).

A més, a la sortida, vaig comprar un dels llibrets que autoediten amb les receptes que fan a la Test Kitchen, o tallers de cuina propis que té la llibreria en un segon pis, i que posen en pràctica també al mini-cafè de la planta baixa. No sé quants n'hi ha d'editats, però em vaig comprar el número 8 per comprovar que, tot i que no hi ha fotografies, es tracta d'unes receptes fàcils i ben explicades.

Per mi Books for Cooks va suposar dues coses: primera, la meva addicció als llibres de cuina amb independència de l'idioma (actualment a casa ara en tenim més en anglès i francès que en català o castellà, em temo), la descoberta, per tant, del fascinant món dels llibres de cuina anglosaxó (anglès i nordamericà), amb les seves figures i els seus gurús, i, finalment, la sensació de que a mi el que m'agradaria seria treballar allà, entre tallers de cuina i llibres d'ídem.

En el següent viatge a Londres em vaig comprar un altre dels llibrets autoeditats del Books for Cooks, el Favourite Recipes from Books 4, 5 & 6 i d'aquí n'he tret la recepta d'aquest pastís de xocolata  Es diu 'Books For Cooks Chocolate Cake' i, segons el meu primer tester, el Sergi, està boníssim i no és gens embafador.

Aquí teniu la recepta:

300 gr de xocolata negra (la Lindt postres és ideal, pel seu aspecte bittersweet)
150 gr de mantega
150 gr de sucre
5 ous, clares i rovells separats
45 gr de farina

Preescalfeu el forn a 150º i engreixeu i enfarineu un motlle de pastissos de 24 cm de diàmetre.

En un pot amb el cul gruixut i a foc súper baix desfeu la xocolata a trossos petits amb la mantega i aneu remenant tota l'estona per evitar que es cremi o s'enganxi. Un cop desfetes (quan veieu que ha quedat cremós i brillant) retireu-ho del foc i afegiu-hi el sucre remenant perquè es disolgui. Deixeu que la mescla es refredi (que quedi tèbia). Afegiu-hi els rovells d'ou batuts, una cullerada cada vegada i batent (jo ho he fet amb les barilles manuals i molt suau) perquè es barregin amb la xocolata, i quan acabeu feu el mateix amb la farina, batent però amb compte de no passar-vos (com diu el llibre don't over mix).

En un altre bol porteu les clares fins a punt de neu (jo utilitzo la minipimer amb la funció barilles) i amb una llengua o espàtula aboqueu un quart d'aquestes clares escumoses a la mescla de xocolata. Un cop fet això, el llibre diu que s'ha d'abocar aquesta xocolata espumosa a la resta de les clares i a poc a poc i amb l'ajuda d'una espàtula anar-ho barrejant. Bé, jo ho he fet al revés, he abocat la resta de les clares a la xocolata i he remenat també amb compte deixant que hi entrés aire.

Aboqueu la barreja al motlle i enforneu durant 45 minuts, que la part de dalt quedi ferma però que un cop s'inserti el que acostumeu a insertar als pastissos per veure si ja estan (en el meu cas, un palet de fusta d'aquells de preparar brotxetes) surti encara humit.

Apa, bon profit!