L'estiu

I no sé per què m'he comprat tants llibres de cuina si aquests dies només tinc ganes de vomitar... (i no estic embarassada!)

Recomanacions romanes

El que més ens agrada quan visitem una ciutat és deixar-nos recomanar. Tant pels professionals (via guies, blocs, webs, etc) com, sobretot, pels amics que hi han anat abans. Especialment pel que fa a qüestions gastronòmiques. Així vam descobrir dos restaurants molt del nostre estil gràcies a l'Eugènia i el Kiko. Del primer ens va encantar tot: les quatre tauletes al carrer on vam sopar a quarts d'onze de la nit, el meló amb pernil, els famosos espaguetis cacio e peppe que només fan a Roma, el vi, les estovalles, les converses poltítiques i d'esquerres dels comensals que teníem a tocar, l'ambient realxat, amb la gent fumant i allargant la sobretaula en una nit de molta calor, la proximitat a la plaça de Campo dei Fiori, i la simpatia del cambrer. És la Trattoria Da Sergio alla Grotta, al viale delle Grotte, 27.

L'endemà vam dinar a un altre local popular recomanat. Aquest cop al Pizzarium, un petit establiment on venen pizza al taglio (si hi aneu demaneu a les dependentes quina pizza és a punt de sortir del forn) i que per fora sembla una mica cutre, però que per dins, tot i no disposar de taules (sembla més avait un despatx de forn de pa), és molt acollidor. La recomanació ens la va fer la Sigrid de Il cavoletto di Bruxelles, a qui vaig enviar un mail demanant propostes i me'n va passar unes quantes... per la propera vegada! La foto que il·lustra el post la vaig fer allà, i tot i que en vaig fer moltes més, és l'única que em queda. Està relativament a prop del Vaticà, tot i que és bo anar-hi en metro (parada Cipro) i no fer la matada que vam fer el Sergi i jo de creure'ns que era a prop (no ens vam fixar en els carrers tallats per les muralles dels dominis del Papa) i vorejar, per primer cop a la meva vida, tot un estat teocràtic a peu. És a la Via della Meloria, 43. 

El dissabte vam sopar a un altre reataurant recomanat per l'Eugènia. Aquest cop al Trastevere, a l'Hostaria Da Corrando. Només us diré que teníem tanta gana i estàvem tantcansats (portàvem caminant des de les 7 del matí sense ni parar) que hi vam arribar abans que obrissin i el Sergi al principi no hi volia entrar. Els seus arguments eren lògics: feia una calor horrorosa i el local no tenia taules a l'exterior. A dins hi havia un vell, un home i una noia sopant, i a fora un altre vell amb un gos, mentre totes les terrasses del barri estaven plenes a vessar. Per sort, vam acabar-hi entrant. Potser a dins no servien la millor cuina romana, però era prou decent, senzilla, i no vam parar de riure durant tot l'àpat amb tot el munt d'anècdotes que es van generar en aquell menjador... En certa manera ens va semblar que tornàvem a Nàpols, no a Roma. I ens ho vam passar molt bé. És a la Via della Pelliccia, 39. Quan sortiu, aneu al bar San Calisto, en una placeta entre la el Viale Trastevere i la Piazza Santa Maria in Trastevere, la Piazza San Calisto. Ambient local i gens pijo.