19 d’ag. 2009

Albergínies antedata


Aquest és un post, com el seu nom indica, antedata. El plat el vaig fer el dia abans de marxar de vacances, per aprofitar TOT el que quedava a la nevera. Es tracta d'albergínies farcides de carn, lleument inspirades en la recepta d'albergínies farcides del llibre La cuchara de plata (Phaidon), un clàssic de la cuina tradicional italiana (recepta sense carn, la del llibre).

[Petit parèntesi del pròleg del llibre: La cuchara de plata es el libro que los italianos regalan a sus hijos, con lo cual les legan los conocimientos de sus padres y abuelos para que entiendan la verdadera esencia de la cocina. Es el manual de cocina que goza de mayor aceptación en Italia y que tiene un lugar reservado en todas las cocinas de ese país. Concebido por la Editoriale Domus, que publica la revista italiana sobre diseño y arquitectura Domus, dirigida por el famoso Gio Ponti, la primera edición se publicó en 1950 con el título Il cucchiaio d'argento. El nombre proviene de la expresión inglesa "nacer con una cuchara de plata en la boca", algo así como "nacer con un pan bajo el brazo", que significa llegar al mundo con fortuna. Para crear Il cucchiaio d'argento, la editorial Domus encargó a expertos gastrónomos que recopilaran centenares de recetas tradicionales procedentes de todas las regiones italianas y que reflejaran cada una de las especialidades. Durante los más de cincuenta años en que se ha ido publicando, el libro se ha actualizado. El resultado de este proceso es un extraordinario manual de cocina con más de 2000 recetas.]

A mi el llibre me'l va regalar el Sergi i va ser un dels primers manuals de cuina que vaig tenir. La veritat és que, com a llibre, és xulíssim, amb fotos molt reals, i les receptes que hi ha són fàcils de fer, potser amb explicacions una mica breus pel meu gust de cuinera novella, però segurament prou ben explicades per a qualsevol mamma de Napoli, amb una intuició culinària superior.

Total, que el dia 30 de juliol a la nostra nevera hi havia:

2 albergínies petites
5 tomàquets madurs
1 ceba
1 ou
1 hamburguesa de vedella (però sense all ni espècies ni julivert, sempre demanem que ens les facin només amb la carn picada)
formatge parmesà ratllat
vi blanc sec per cuinar
oli, sal i pebre

Per cuinar-les cal tallar longitudinalment les albergínies i buidar-les sense fer malbé la pell. Picar la carn de les albergínies (com si fos ceba picada) i posar-la en un colador amb sal perquè treguin l'amargor (deixen anar un líquid marró amarg). Reservar les barquetes d'albergínia. Picar la ceba i fer-la sofregir a la paella amb una mica d'oli a foc lent fins que quedi transparent. Mentre, en un plat desfer l'hamburguesa amb una cullera de fusta i afegir-hi sal i pebre. Posar la carn amb la ceba i apujar el foc perquè es faci bé i no quedi crua. Afegir un raig de vi i deixar que s'evapori. Pelar i treure les llavors dels tomàquets i tallar-los a dauets. Afegir-hi un polsim de sucre perquè no estiguin àcids i afegir-los a la paella. Rentar l'albergínia i afegir-la tambá a la paella. S'ha de coure tot a foc lent entre 15 i 25 minuts o quan veieu que les verdures ja no són crues. Preescalfar el forn a 180º i engreixar la safata del forn per col·locar-hi les barquetes d'albergínia. Quan el sofregit estigui, treure'l del foc i afegir-hi un ou batut. Omplir les barquetes, cobrir-les de parmesà ratllat i enfornar fins que el formatge faci bombolletes i quedi daurat.

2 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Caram, la teva creació amb les rampoines de la nevera és una autèntica delícia!!! buscarem el llibre que recomanes. Per cert, el cuinetes a casa, a veure quan fem una recepta i el post.
Moltes i moltes gràcies per tot. Un plaer llegir-te!!

núria ha dit...

A vosaltres!