Sé que el títol d'aquest post és una mica desconcertant, i més si tenim en compte que al món no abunden les declaracions d'amor a aquest tubercle més aviat desconegut i lleig. Però el títol és simplement una rèplica a un article que va esciure Molly Wizenberg al número de febrer de Bon Appétit: A Love Letter to Celery Root. Allà explica la seva descoberta i fascinació per aquest vegetal, que a hores d'ara jutjo com a molt exagerada (potser l'autora d'Orangette es deixa enlluernar pel fet que el Celery Root, a EEUU, no és un ingredient gens apreciat i entre els foodies americans hi ha certa tendència a enaltir tot allò europeu, sobretot francès). Bé, sigui com sigui, el seu article va fer que per primera vegada busqués la paraula celery root al diccionari, i tot i que ja n'havia sentit a parlar (sobretot en articles i llibres francesos) la veritat és que mai l'havia vist ni provat.
Però avui, en ple atac d'inspiració, hem fet una excursió fins a la Boqueria (i dic 'hem' i 'excursió' perquè hi he arrossegat al Sergi i hi hem anat a peu), i allà hem comprat no un, sinó dos api-raves (per què? Jo encara m'ho pregunto). Certament, no motivats per l'article de Bon Appétit, sinó per una recepta que vull provar diumenge que ve, que he convidat a la meva família més directa a dinar per primera vegada des que vivim en aquest pis (sí, se'm cau la cara de vergonya, però, si tens una mare que cuina de conya, i els teus pares viuen en una casa amb jardí i llar de foc el normal és que els diumeges que dines en família sigui a casa seva i no a casa teva). Bé, el fet és que la recepta, com la majoria de receptes que pugui tenir en llibres o revistes, no l'he fet mai, per tant volia assajar-ne algunes parts, les notes al peu que després són difícils de rectificar. I una de les parts era purée de céleri boule (que és una variant del céleri rave, que no s'hi posen per poc, els francesos!). La recepta era fàcil: pelar i tallar a cubs l'api-rave i fer-lo bullir en una olla amb aigua i el suc d'una llimona fins que quedés cuit. Després triturar-lo i afegir-hi mantega (com en un puré de patata, més o menys). Doncs bé: NO HO FEU! Deu ser el meu paladar català, però no estic preparada pel puré d'api-rave. Massa gust d'api (ehem, de què em pensava que tenia gust, l'api-rave?), olor d'api i textura de... No, no textura d'api, més aviat de poma ratllada. A més, la mantega! Sembla com si a cada recepta francesa hi anés inscrita, com en un adn, la seva ració de mantega... Ben bé que la cuisine volia salvar la ramaderia francesa i la seva sobreproducció làctica! Confesso que no m'agrada gens la cuina amb mantega: ni en salses, ni enlloc, i molt menys per fregir, lligar, o coure. Total, un fracàs que ha acabat a la paperera (sí, al Tercer Món passen gana, ho sé, i no acostumem a llençar menjar així perquè sí, però vosaltres no heu intentat menjar-vos-ho, oi?). Hi ha hagut també grans comentaris irònics per part del Sergi, àlies conillet d'Índies dels meus experiments, del tipus que quan he intentat dir que a vegades hi ha fracassos a la cuina ha deixat anar un "no passa res si tenim en compte els teus GRANS èxits".... En fi, I won't take it personally.
La qüestió és que si torneu a l'inici del paràgraf us adonareu que l'api-rave nº1 ha anat a parar a la brossa però, quin futur pot esperar l'api-rave nº2 que ara descansa a la nevera? Aquest sí que és un gran misteri... En principi, passarà molts dies allà (he llegit a Internet que aguanten setmanes sense immutar-se), i després, ja ho veurem. Potser sí que acabo fent l'amanida d'api-rave i poma de la foto (que he vist que incorpora un altre element desconegut pel meu paladar: bulb de fonoll!) o potser l'arròs, tal com suggereix Jaume Fàbrega en el seu blog, descobert avui googlejant per esbrinar alguna cosa més sobre l'api-rave. Tanmateix, si teniu alguna suggerència, serà ben rebuda. Segons la meva mare, l'única cuinera de debò que conec, l'api i el fonoll han d'aromatitzar, no donar tot el gust al plat. Només perquè us en feu una idea, crec que cada api-rave d'aquests (amb pell) pesa vora un quilo... Si només s'ha d'utilitzar com a aromatitzant, em sembla que ja el puc congelar en petites porcions.
