Durant tres o quatre mesos qualsevol cosa, i quan dic qualsevol cosa vull dir una foto, una olor, etc, relacionada amb el menjar em feia córrer cap al lavabo. Després va arribar Nadal i tenia gana, molta gana, però no em venia de gust cuinar. Ara estic feliç, feliç, feliç i molt cansada. Amb ganes de replegar-me a dins, de fer una petita closca on només hi capiguem tres persones: el Sergi, jo i el nostre fill que naixerà al maig.
2 comentaris:
petonets!!
més petonets
Publica un comentari a l'entrada